"Una de les característiques de la nostra època posmoderna, una de les creences que ens estàn colant en els caps, és el recel davant qualsevol pretensió de veritat. Vivim una cultura d'escaldats. Oscil·lem entre el fanatisme i el relativisme. Ficats en aqueixa fal·laç alternativa, el relativisme sembla menys cruent perquè afavoreix una tolerància benvolent. L'inconvenient és que també obri tragaderes per a admetre qualsevol cosa. El relativisme, abans o després, és reaccionari. Quan tot és igualment veritable, acaba per imposar-se la força com argument més poderós"
JOSE ANTONIO MARINA
Hi ha moltes qüestions en les que cal ser relativista. Fanàtic mai, encara que es difícil no ser-ho alguna vegada. Xe tu!, “l’estomaquet”, aixó són paraules majors, amb elles poc relativista es pot ser, clar que sempre les coses poden anar pitjor, o no.
ResponderEliminarDemà, abans d’anar a l’acadèmia, em passaré per ca Vicent, per vore com va eixe estomaquet de la tia Lucia.
Evidentment el text no té gens que veure amb el dibuix. Són del mateix dia, però només això els uneix.
ResponderEliminarPer cert, possiblement demà, no estiga ma mare a casa, m'hauria de pelar el dibuix.