El meu paràgraf favorit és el següent:"A vegades, l'altre fa un gest amb la mà quan parla, o seu a taula d'una determinada manera, o somriu d'una forma particular: percebem el gest ple de gràcia infinita, com si estiguera tocant el centre mateix de la vida. Altres vegades es tracta de frases absolutament insignificants - com la manera de dir que es troba malament o la forma de referir-se als seus familiars- i que, tanmateix, ens semblen plenes d'encís.
I naix l'amor, que ens fa exclamar: ¡vull que aquesta persona siga meua i jo desitge ser seua!".
Què bonic és l'estiu!
Ah! Per cert, la foto està feta per mi. Les normes de Dibuixant, establertes pel gran Cen_Tornero prohibixen la publicació de fotos internàutiques =)
ResponderEliminarQué bonic és l´estiu i qué bonic és l´amor
ResponderEliminarEt deixe amor, la mar com a penyora. O com diu Carme Riera "Te deix, amor, la mar com a penyora". Amor o desamor, mar o secà. Tanmateix, estem a l'estiu.
ResponderEliminar