Per a Reis els meus fills em van regalar el llibre "Me acuerdo" de Joe Brainard, que Paul Auster qualifica com "obra mestra". Jo no cree que arribe a tant, però si ho diu P. Auster... El que sí aconsegueix el llibre és obrir-te la teua pròpia porta de records i que utilitzant la seua fórmula "machacona" rememores els teus. El record de les pastilles de "leche de burra" és meu, no cree que en NY en cas d'existir, tingueren eixe nom
Estic tot el dia pegant-li voltes a l'entrada i no entenc res! És com si hagueres escrit en klingon jaja. Aixó si, he buscat per Internete lo q eren les pastilles de llet de burra.
Jo estic fora de joc, aixina que li cedisc el torn de paraula a un altre col·laborador (o al seu alter ego) ;)
La gent de la meua generació (Déu qué major!) si que recordaran aqueixes pastilles i les paraetes de fusta on les venien (també venien menbrillos). La nostra era la paraeta de la senyora Paquita. Deixe un temps de reflexió i si ningú ho recorda explicaré com eren.
Estava esperant el comentari feia minuts. La frase "un administrador del blog ha eliminado esta entrada" sempre és un reclam per a la audiencia jaja =)
En Alberic, quan jo era xicoteta (década de los 90 en adelante) hi havia una paraeta també. L'home venia xuxeries per als xiquets i "xuxeries" per als majors, fins que la Guardia Civil li'l va tancar...jajajaja.
L'audiència espera impacient l'explicació de les pastilles =)
Per a major informació sobre aquestes pastilles un enllaç per al que vuiga. http://miscositasdeinfancia.blogspot.com/2009/03/pastillas-de-leche-de-burra-chuches.html
Jjaajaj d'ixe blog vaig traure jo la informació! També vaig vore un, que en els comentaris, uno deia que era un científic francés ¿? i que volia reintroduir al mercat les pastilles de llet de burra. Ixe home se veu q té un gran olfacte pa'ls negocis i sap on estàn els cacaus, si senyor.
Jo creia q anaves a contar alguna experiéncia personal amb les pastilles...
Per a Reis els meus fills em van regalar el llibre "Me acuerdo" de Joe Brainard, que Paul Auster qualifica com "obra mestra". Jo no cree que arribe a tant, però si ho diu P. Auster... El que sí aconsegueix el llibre és obrir-te la teua pròpia porta de records i que utilitzant la seua fórmula "machacona" rememores els teus.
ResponderEliminarEl record de les pastilles de "leche de burra" és meu, no cree que en NY en cas d'existir, tingueren eixe nom
Estic tot el dia pegant-li voltes a l'entrada i no entenc res! És com si hagueres escrit en klingon jaja. Aixó si, he buscat per Internete lo q eren les pastilles de llet de burra.
ResponderEliminarJo estic fora de joc, aixina que li cedisc el torn de paraula a un altre col·laborador (o al seu alter ego) ;)
Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.
ResponderEliminarLa gent de la meua generació (Déu qué major!) si que recordaran aqueixes pastilles i les paraetes de fusta on les venien (també venien menbrillos). La nostra era la paraeta de la senyora Paquita. Deixe un temps de reflexió i si ningú ho recorda explicaré com eren.
ResponderEliminarEstava esperant el comentari feia minuts. La frase "un administrador del blog ha eliminado esta entrada" sempre és un reclam per a la audiencia jaja =)
ResponderEliminarEn Alberic, quan jo era xicoteta (década de los 90 en adelante) hi havia una paraeta també. L'home venia xuxeries per als xiquets i "xuxeries" per als majors, fins que la Guardia Civil li'l va tancar...jajajaja.
L'audiència espera impacient l'explicació de les pastilles =)
Per a major informació sobre aquestes pastilles un enllaç per al que vuiga.
ResponderEliminarhttp://miscositasdeinfancia.blogspot.com/2009/03/pastillas-de-leche-de-burra-chuches.html
Jjaajaj d'ixe blog vaig traure jo la informació! També vaig vore un, que en els comentaris, uno deia que era un científic francés ¿? i que volia reintroduir al mercat les pastilles de llet de burra. Ixe home se veu q té un gran olfacte pa'ls negocis i sap on estàn els cacaus, si senyor.
ResponderEliminarJo creia q anaves a contar alguna experiéncia personal amb les pastilles...