.JPG)
Com si de Crist es tractara, el cos místic del chanchito, es va transmutar en choriços en un "vist i no vist". Això em va permetre llargs passejos contemplatius per les extenses planes de la Manxa i retratar vàries i repetides vegades a un mateix arbre (no havien més).
Agraïsc a l'audiència del blog que em pressione per a penjar les fotos. De no ser així segur que la meua mandra congènita guanyaria la batalla.
ResponderEliminarVeig que el nivell de violencia ha disminuit aquest any, això es bó, però supose que hi hauran fotos mes interesants, no? Estem a l'espera...
ResponderEliminarBravo!!!! Ja tenim fotos noves!
ResponderEliminar"Això em va permetre llargs passejos contemplatius per les extenses planes de la Manxa i retratar vàries i repetides vegades a un mateix arbre (no havien més)." Esta frase ha fet que m'atragantara amb el got de llet, minipunto para SuperV!!
I pel que veig a la foto, ¿ixos trosos de carn es convertiren en xorisos?... Tindré fé cega en tú, que has fet el camí dues vegades i eres quasi Sant ;)
Fotos, fotos, fotos!!