S'acabaren les figues

Esperem que *Airón (el déu de l'etern renéixer, del plaer) ens proveeixi de nous fruits en aquesta tardor que s'aveïna, i a poder ser, més saborosos

L'últim alé d'agost

això s'acaba!!!

La mida si que importa

Açó és un cas extrem, però m'ha fet gràcia.

¿De veritat importa el tamany?

Va d'escultures

No sé si la dona-estatua ha defallit al voreu trencat pel mig al seu heroi, o és que està buscant, baix la taula, la part de l'escultura que a ella més l'interessa.

El idol caigut

Finestra a la Boqueria

Per al.lusió tinc que continuar amb les finestres.

Finestra al meu germà

Aquest és l'origen de la "corriente Visantina", dedicada al món de les finestres. Esta foto apareixerà en tots els llibres d'Història de l'art en el futur.

La granota buda

Passejat per Gaibiel en Juanjo trobàrem aquesta granota dissecada per el sol. El vaig montar un santuari en el meu jardí. La granota tenia fusta de santera.

Els grecs i el temps

"Els grecs tenien tres expressions distintes per a nomenar el temps, que es corresponia amb tres déus: Kronos, Airón i Kairós.

Kronos és el temps de l'abans i el després, que hui associaríem amb el rellotge. Kronos és el temps de la vida que ens va conduint a la mort.

Airón cuida del que naix i cíclicament renaix. És el temps de la vida en el seu sentit més profund. El fenomen de la vida que es autorregenera constantment. Es relaciona amb el plaer, i representa l'eterna tornada.

A Kairós ,els grecs ho reprsentaban com un jove sense monyo, amb un sol mechón de pèl i amb els peus alados,per a simbolitzar que, quan pretens atrapar-lo, té la capacitat d'escapar-se volant i tampoc pots intentar prendre'l pel cabell. Kairós és el moment oprtuno, el déu de la justa mesura, el qual ens ajuda a intuir l'ocasió, el principi de l'oportunitat...el mateix per a sembrar que per a creuar un mar embravit."

Això es el que diu Maria Novo. Supose que en raó.

Tots aquests raonaments vénen pel que comentàveu sobre el temps i l'estiu.

L'Art de fer croquetes

Sara Kawai