.jpg)
"Els grecs tenien tres expressions distintes per a nomenar el temps, que es corresponia amb tres déus: Kronos, Airón i Kairós.
Kronos és el temps de l'abans i el després, que hui associaríem amb el rellotge. Kronos és el temps de la vida que ens va conduint a la mort.
Airón cuida del que naix i cíclicament renaix. És el temps de la vida en el seu sentit més profund. El fenomen de la vida que es autorregenera constantment. Es relaciona amb el plaer, i representa l'eterna tornada.
A Kairós ,els grecs ho reprsentaban com un jove sense monyo, amb un sol mechón de pèl i amb els peus alados,per a simbolitzar que, quan pretens atrapar-lo, té la capacitat d'escapar-se volant i tampoc pots intentar prendre'l pel cabell. Kairós és el moment oprtuno, el déu de la justa mesura, el qual ens ajuda a intuir l'ocasió, el principi de l'oportunitat...el mateix per a sembrar que per a creuar un mar embravit."
Això es el que diu Maria Novo. Supose que en raó.
Tots aquests raonaments vénen pel que comentàveu sobre el temps i l'estiu.
Xe Vicent, me quedaré cega, bonico jajaa. Me costarà pegar-ho en un word...
ResponderEliminarEl temps és relatiu, Einstein deia que si pasaves una hora en la xica que volies, semblava un minut. En canvi, si passaves un minut amb la mà dins d'una foguera, te semblaria una hora.
Ja te trobava a faltar!! ;)
Ja he perdut la pràctica del blog. No sé perqué ha eixit una lletra tan xicoteta
ResponderEliminarNo passa res!!! Això és perq, a lo millor, la lletra estava en un número xicotet. Lo millor serà que practiques cada vegada més, açó és com anar en bici, mai s'oblida del tot.
ResponderEliminarA més, que tú eres l'amo de la casa i del corral, pots escriure com vuigues jajaja.
M'estic fixant, i ahir vaig comentar a les 2 del matí.Jo creia que era més pronte jaja.