Les millors figues i els millors entesos d'este fruit, es troben a la Ribera Alta. Una mostra d'això és el següent poema:
Hi ha figues entre les figues, figues terrenals: "LES BENVOLGUDES" font de tota vida, quimera dolça i pecat que desperten i sacien els desigs de la carn i que són cobejades per tothom. Però sobretot són d'aquell que les empelta, les rega i malcria, les cull sense cop i amb declarat desfici se les sap menjar.
Tanmateix, deixam dir-te, xiqueta que la teua figueta Mediterrània, que tan i tan alegrement passeges, de totes les figues d'aigua és la millor, i sempre que puc, t'adobes i em deixes me la menge a miquetes i amb molt de gust, des de dalt de l'arbre i vora el marge, de genolls, a mos rodó i amb pà, oli-i-sal. Que les figues sempre donen molta vida al paisatge i a l'estiu, al paladar i al pardal!!
Quin gran poeta hem perdut. Gaudim de tots els fruits prohibits a la seva salut. Per cert, està documentat que l'arbre del fruit prohibit era un figuera. No sé a qui se li ocorreria eixa coentor de la pomera.
Vixca la poesia que sap transformar en paraules alló que en agrada i gaudim amb plaer. El poema es fantástic i esta fet per algú de la Ribera ( aon estan les millors figues, les mes suculentes i les mes dolces) te tot el estil de Robert l'Eixabegó, però es realment d'ell o es la nostra corresponsal en la Ribera la que lo ha fet? Vixca la Ribera que mos dona figues extraordinaries i poetes que saben cantarles. ¿Per a quant la música?
Jo tinc dues teories que podrien menguar la indignació de Vicent per el tema de les figueres i les pomeres. Una és coherent, l'altra és de tonteria.
1ª (la coherent): Per als pintors renaixentistes, era més còmode i visual pintar com a fruit prohibit una poma. Un fruit redonet, de color roig sang, viu, càlid, símbol del plaer. Una figuera no haguera quedat tan bé com la pomera.
2ª (la tonteria...segons se mire): Tots sabem que el cristianisme té moltes coses copiades, incluint mites grecs. El mite que podria explicar l'elecció de la pomera és el següent: Una vegada, en un banquet de boda (no pregunteu quin, no recorde), Discordia (una dona en mala baba) va tirar una POMA a l'aire, dient: "Per a la més guapa". Allí es trobaven Hera, Atenea i Afrodita (Juno, Minerva i Venus pals romans, respectivament). Com a llobes, es llançaren a per la poma i clar, ahi no s'aclaria ni Cristo (jeje). Decidiren que París donaria la poma baix el seu criteri. Les 3 deesses decidiren sobornar-lo amb regals.
No recorde que li oferiren Juno i Atenea, pero sí Afrodita. Aquesta li oferí a Helena (una xica molt guapa). Ja sabem Afrodita quins temes dominava...jajjaa.
La qüestió és q París se guià per la bragueta i raptà a Helena, provocant així la "Guerra de Troya".
Per lo qual, i resumint, la figuera de la Biblia ve per Helena (q també tenia una jajaja), d'ahi que Adán i Eva se taparen les parts púdiques amb fulles de figuera. (Recordem que la Venus de Boticelli també se les tapa, però amb la mà).
I la Poma (de la discordia) és la que origina tot el jaleo de l'expulsió del paraís.
Tota està informació és una reflexió pròpia, no li feu molt de cas. Done les gràcies a que en Batxiller vaig donar Història de l'art i Llatí.
Espere donar un poc de llum al tema figuera/pomera. Si algú té més informació, contacte amb este blog, gràcies jajaja :)
Em quede en la tonteria (serà que soc tonto). A més, es menjaren una poma i s'he anaren a buscar una figuera per a tapar-se?. No quadra. ¡Eren figues!...o bacores.
Les millors figues i els millors entesos d'este fruit, es troben a la Ribera Alta. Una mostra d'això és el següent poema:
ResponderEliminarHi ha figues entre les figues,
figues terrenals: "LES BENVOLGUDES"
font de tota vida, quimera dolça i pecat
que desperten i sacien els desigs de la carn
i que són cobejades per tothom. Però
sobretot són d'aquell que les empelta,
les rega i malcria, les cull sense cop
i amb declarat desfici se les sap menjar.
Tanmateix, deixam dir-te, xiqueta
que la teua figueta Mediterrània,
que tan i tan alegrement passeges, de totes les figues d'aigua és la millor,
i sempre que puc, t'adobes i em deixes
me la menge a miquetes i amb molt de gust,
des de dalt de l'arbre i vora el marge,
de genolls, a mos rodó i amb pà, oli-i-sal.
Que les figues sempre donen molta vida
al paisatge i a l'estiu, al paladar i al pardal!!
Airón, que no ens falte el menjar...!!!!
Quin gran poeta hem perdut. Gaudim de tots els fruits prohibits a la seva salut.
ResponderEliminarPer cert, està documentat que l'arbre del fruit prohibit era un figuera. No sé a qui se li ocorreria eixa coentor de la pomera.
Vixca la poesia que sap transformar en paraules alló que en agrada i gaudim amb plaer.
ResponderEliminarEl poema es fantástic i esta fet per algú de la Ribera ( aon estan les millors figues, les mes suculentes i les mes dolces) te tot el estil de Robert l'Eixabegó, però es realment d'ell o es la nostra corresponsal en la Ribera la que lo ha fet? Vixca la Ribera que mos dona figues extraordinaries i poetes que saben cantarles. ¿Per a quant la música?
Jo tinc dues teories que podrien menguar la indignació de Vicent per el tema de les figueres i les pomeres. Una és coherent, l'altra és de tonteria.
ResponderEliminar1ª (la coherent): Per als pintors renaixentistes, era més còmode i visual pintar com a fruit prohibit una poma. Un fruit redonet, de color roig sang, viu, càlid, símbol del plaer. Una figuera no haguera quedat tan bé com la pomera.
2ª (la tonteria...segons se mire):
Tots sabem que el cristianisme té moltes coses copiades, incluint mites grecs. El mite que podria explicar l'elecció de la pomera és el següent:
Una vegada, en un banquet de boda (no pregunteu quin, no recorde), Discordia (una dona en mala baba) va tirar una POMA a l'aire, dient: "Per a la més guapa". Allí es trobaven Hera, Atenea i Afrodita (Juno, Minerva i Venus pals romans, respectivament). Com a llobes, es llançaren a per la poma i clar, ahi no s'aclaria ni Cristo (jeje). Decidiren que París donaria la poma baix el seu criteri.
Les 3 deesses decidiren sobornar-lo amb regals.
No recorde que li oferiren Juno i Atenea, pero sí Afrodita. Aquesta li oferí a Helena (una xica molt guapa). Ja sabem Afrodita quins temes dominava...jajjaa.
La qüestió és q París se guià per la bragueta i raptà a Helena, provocant així la "Guerra de Troya".
Per lo qual, i resumint, la figuera de la Biblia ve per Helena (q també tenia una jajaja), d'ahi que Adán i Eva se taparen les parts púdiques amb fulles de figuera. (Recordem que la Venus de Boticelli també se les tapa, però amb la mà).
I la Poma (de la discordia) és la que origina tot el jaleo de l'expulsió del paraís.
Tota està informació és una reflexió pròpia, no li feu molt de cas. Done les gràcies a que en Batxiller vaig donar Història de l'art i Llatí.
Espere donar un poc de llum al tema figuera/pomera. Si algú té més informació, contacte amb este blog, gràcies jajaja :)
http://www.youtube.com/watch?v=QuEKPTtEm3M
ResponderEliminarSublime.
Em quede en la tonteria (serà que soc tonto). A més, es menjaren una poma i s'he anaren a buscar una figuera per a tapar-se?. No quadra. ¡Eren figues!...o bacores.
ResponderEliminar